La responsabilitat social de l'artista

Val la pena recuperar l'article de Suzi Gablik per situar-nos en nous espais de comprensió de l'art contemporani i del paper de l'artista.
En un moment en què s'estan replantejant velles estructures (educatives, polítiques, socials) val la pena replantejar la mirada hegemònica sobre l'art i la figura de l'artista. 
Segons comenta Gablik ( i que també trobem en altres autors), el mite de l'artista individualista i aïllat s'ha de mirar des d'una perspectiva política i social en tan que prové d'un model modernista que potencià la separació de l'individuo de la societat (estructura de poder que allunya la funció social de l'art i valora la seva producció en un producte/mercaderia).
Gablik, ens parla de la necessitat de tornar a la responsabilitat social i política, de trencar en l'alienació de tots aquests anys per comprendre des d'un nou model que no impliqui sols el paradigma de la visió sinó també de l'escolta i l'atenció. La creació des d'aquest, pren sentit en la relació, en la interacció. 

Gablik, S. "Connective aesthetics: art after individualism". a: LAcy, S. (1995). Mapping the terrain. New genre public art. Washington Bay Press. 

Article traduït a l'espanyol a: http://es-es.facebook.com/note.php?note_id=323575851028893